En primer lloc, em presentaré. Soc la Mariona i vaig estudiar al Màrius Torres. Recordo viure una etapa molt feliç a l’institut fins que va arribar 2n de batxillerat i la DECISIÓ. Què faria després? Volia escollir bé, no equivocar-me, però la veritat és que quan tanco els ulls i em transporto a aquells dies en què l’institut s’acabava, tocava fer la selectivitat i jo no tenia ni idea de quin era el meu camí a seguir van ser durs. Els meus companys eren la pressió i el patiment. Un patiment que augmentava dia a dia i que duia majoritàriament en silenci. A l’institut havia vingut un enginyer i un científic a explicar-nos en què consistia el seu dia a dia i orientar-nos pel nostre futur, però jo no era ells. Jo el que necessitava era un mapa, una mirada més amplia i empàtica del moment en què em trobava, que m’ajudés a entendre que el que sentia era normal i que no es tractava de la DECISIÓ en majúscules que determinaria tota la meva vida sinó més aviat d’una decisió, la primera d’un seguit d’eleccions que de mica en mica em tocaria prendre, però que la vida és amable i que tot aniria bé.

Tot i el desconcert, les decisions que vaig prendre van ser des d’una escolta de qui soc i avui sé que vaig encertar. Em vaig formar com a enginyera industrial i bailaora de flamenc. Després, es despertà en mi l’interès pels adolescents, joves i el seu benestar i vaig fer un màster per ser professora de matemàtiques. Durant la meva etapa d’estudiant també vaig col·laborar amb el Màrius Torres per donar xerrades d’orientació professional als estudiants. Jo empatitzava moltíssim amb els alumnes i els explicava que m’havia servit a mi, com ho havia viscut jo i en els seus ulls veia que escoltar-me els era útil.

Gràcies a la meva experiència tant de vida com a professional de l’educació i en dansa he professionalitzat aquelles sessions d’orientació. El dimecres 15 de novembre vaig adreçar-me als alumnes del batxillerat artístic del Màrius Torres. La meva intenció principal era aportar-los aquells aprenentatges que a mi em van faltar a l’institut, aquelles paraules que la Mariona dels divuit anys necessitava escoltar i que li haguessin permès afluixar tensions. A la ponència vaig tractar aquest moment vital en què es troben des d’una visió àmplia i holística de l’ésser humà. Vam parlar d’autoconeixement, de la importància de conèixer els talents i debilitats que cadascú té, del concepte Ikigai que prové de la filosofia oriental i de la importància de cuidar del seu benestar a través de trobar i practicar les seves passions.

El meu compromís amb el benestar de l’alumnat és fort. Cada dia veig més casos d’ansietat, depressió, aïllament i trastorns mentals a les aules i això em preocupa. Els alumnes necessiten acompanyament en els seus processos. També sé que una imatge val més que mil paraules així que la meva ponència inclou una actuació de flamenc. Una mostra personal de la importància que té cultivar i cuidar la nostra energia vital per afrontar qualsevol situació complicada que la vida ens presenti i, per a ells, 2n de batxillerat ho està sent. A mi el flamenc em connecta a la vida, em regula i em cura l’ànima. A través de l’actuació els llençava el missatge que busquin les seves passions, que gaudeixin, que les practiquin de forma regular com a eina per mantenir el seu benestar i, que confiïn en què la vida els anirà portant el seu camí.

Una hora compartint reflexions, inspiració i art com a mètode innovador i amb sensibilitat pel treball de l’orientació acadèmica i laboral. Hem compartit l’art del flamenc que com una alumna definia ‘m’ha transmès empoderament, energia i força’ i també l’art dels estudiants que a través del dibuix han plasmat allò que cadascú ha sentit, li ha arribat o li ha estat útil de la sessió.

L’educació és una eina valuosíssima. L’educació no només són matemàtiques, llengües i socials sinó que també inclou l’acompanyament emocional i l’orientació per viure amb més responsabilitat, llibertat i passió per la vida.  Per altra banda, els instituts són espais meravellosos, ja que acullen tota la tipologia d’alumnat. Cooperar amb els instituts i aportar valor als adolescents i joves és el meu Ikigai. Vull agrair la confiança del centre en la meva activitat. Vull agrair la gran rebuda de la sessió per part dels alumnes.