Davant la pregunta: que vols ser? Que et fas tu, els pares, professors, amics… sents pressió, dubtes, inseguretat i por a equivocar-te en LA DECISIÓ? Voldries viure aquesta etapa d’una forma més relaxada?

No tinc la veritat absoluta de res però vull compartir amb tu part de la meva experiència de vida i els aprenentatges que he anat adquirint al preguntar-me ‘qui soc?’ i ‘qui vull ser?’ amb l’objectiu de convidar-te a afluixar tensions sobre LA DECISIÓ, convidar-te a què et qüestionis, reflexionis i, tant de bo, inclús et pugui ajudar a trobar el teu camí.

Qui ets?

T’has fet mai la pregunta ‘qui ets?’ Però de debò, en profunditat. Podries descriure que t’agrada i t’apassiona? Quines són les teves fortaleses i debilitats? Però més enllà de si ets de ciències o lletres. Es tracta d’una pregunta amb gran profunditat i de resposta complexa però bàsica i que sí o sí un dia o altre t’hauràs de fer per començar a fer camí.

El que et proposo sé que no és tasca fàcil. No vivim en una cultura en què mirar cap a dintre estigui normalitzat. A les escoles i instituts gairebé tot el que fas, per no dir tot, és mirar i escoltar cap a fora i no dic que estigui malament, és necessari i és una eina molt útil perquè els vostres professors, familiars i referents et presenten les finestres del món però arriba un moment en què cadascú ha de mirar cap a dintre, prendre consciència de qui és per tal d’escollir lliurement quines finestres decideix viure.

Arriba un moment en què t’has de preguntar qui ets i iniciar un procés d’autoconeixement. La primera vegada que jo vaig fer-me la pregunta ‘qui soc?’ era com tu i de fet m’ho segueixo preguntant i coneixent-me. Amb el temps, he après a buscar espais en la meva vida que em permetin relaxar-me i fer-me preguntes. Inclús a casa he creat el meu espai de meditació. Encenc les meves espelmes, m’assec, tanco els ulls i busco les meves respostes. Està bé escoltar als professors, pares i amics però t’has escoltat a tu? Qui pot saber millor qui ets?

Com jo ja duc uns anys d’entrenament en fer-me preguntes i buscar les meves respostes i conec la sensació d’abisme al pensar en respondre aquesta pregunta tant existencial perquè és clar que som tantes coses… Des d’una història familiar, unes emocions predominants, uns talents, passions i interessos, que us vull compartir uns punts més concrets que et siguin d’ajuda per poder indagar i conèixer qui ets.

El primer punt és la història. Totes i tots tenim una història que ens condiciona. Unes dinàmiques i rols familiars que desenvolupem i que cal que prenguem consciència. Som qui som, en gran part, al que hem viscut. Dels 0-6 anys constitueix l’etapa de major impacte en la creació del nostre caràcter i la família el nucli de major influència en nosaltres. És important que coneguem que hem viscut, com han estat les relacions familiars i rols que de forma inconscient s’han generat. Conèixer la nostra història no és fàcil, és una tasca d’anys i sovint, a més a més de tenir una actitud d’observador, haurem de preguntar als nostres familiars. Conèixer quina ha estat la nostra història ens ajudarà a conèixer qui som ara i per què actuem com actuem.

El segon punt és el model mental. Cadascú és únic i irrepetible i això és meravellés. No obstant, hi ha diverses teories que s’han desenvolupat després d’anys d’estudi què descriuen, a grans trets, models mentals que identificant-nos amb el nostre ens pot ajudar a conèixer-nos millor. La meva eina preferida, la que a mi m’ha resultat de més utilitat i la qual vull compartir amb tu és l’eneagrama. L’eneagrama és la descripció d’un mapa mental de nou tipus de personalitats. Descriu, a grans trets, des de les teves ferides d’infantesa, les teves creences i formes d’actuar predominants fins els teus talents i interessos arquetípics. Prendre consciència dels patrons de conducta propis marca un abans i després en la teva vida ja que és el primer pas necessari per treballar aquells que no són funcionals per a tu i esdevenir algú més lliure i feliç.

El tercer punt sobre el que et proposo indagar són els talents i debilitats. Conèixer quins són els teus talents innats i també les teves debilitats és fonamental per fer el teu camí. Totes i tots tenim talents, coses en què de forma natural destaquem, que són fàcils per nosaltres i se’ns donen bé. Totes les habilitats es poden treballar i arribar a adquirir, amb esforç, un nivell d’execució acceptable però per brillar cal un factor extra amb el que naixem o no. Quan parlo de talents no parlo exclusivament de talent per les matemàtiques o les ciències socials, sinó que es tracta d’un camp molt més ampli. Existeixen intel·ligències múltiples i per tant, tants talents com puguis imaginar. Talent per la cuina, l’esport, parlar en públic, organitzar i dinamitzar events socials, dibuixar, empatitzar i consolar un amic…

Conèixer quines són les nostres debilitats o pedretes del nostre camí les quals també ens determinen es tasca alhora imprescindible i caldrà tenir-les present. Hi ha estudis que indiquen que no hi ha tasca que amb 10.000h de dedicació no es pugui desenvolupar amb bons resultats i per tant, aquesta dada ens demostra que qualsevol debilitat es pot transformar amb constància i esforç.

Triar un camí alineat amb els nostres talents i amb consciència de les nostres debilitats sempre serà un procés més fàcil, fluït i potencialment de més gaudir. Un exercici que et pot ser útil alhora d’indagar en aquest punt és triar dos amics, dos familiars, dos professors i dos coneguts no tant propers per preguntar-los-hi quins creuen que són els teus talents i debilitats. És un bon exercici per començar a indagar ja que et pot servir d’ajuda però recorda que finalment ets tu qui has d’extreure les teves pròpies conclusions i quedar-te amb la informació que tingui valor per a tu. Ningú sap més de tu que tu!

El quart i darrer punt és la passió. La passió és aquella o aquelles activitats que quan les fas sembla que transcendeixis a una altra dimensió. Que quan les fas no tens soroll al teu cervell, que flueixes i que quan has acabat de fer-les et deixen una sensació de benestar molt agradable. Per alguns serà l’esport, per d’altres l’art en qualsevol de les seves formes, la lectura, la connexió amb la natura, entre d’altres són activitats que freqüentment ens connecten. És important que ens coneixem i trobem les nostres. Segur que alguns de vosaltres ja teniu la sort de saber quines són, els que no i de fet a tots us animo a que seguiu provant activitats fins que trobeu les vostres passions.

En conclusió, el primer pas és fer-nos la pregunta ‘qui som?’ que per respondre-la pots indagar en quatre aspectes: la història, el model mental, els talents i debilitats i les passions.

Qui vols ser?

El següent pas consisteix a preguntar-te ‘qui vull ser?’ i fixa’t en el detall que utilitzo la pregunta ‘qui vols ser?’ enlloc de la típica ‘que vols ser?’. Per a mi és un detall que marca la diferència ja que el pronom que et condueix a un anàlisi de possibilitats limitat i en canvi, el pronom qui et condueix a buscar respostes amb una visió holística de la persona.

La visió holística de l’ésser humà és aquella mirada més humana en la que es contempla a les persones en les seves quatre dimensions: física, intel·lectual, emocional i espiritual. En la cultura occidental s’ha cuidat i potenciat molt la dimensió intel·lectual i no tant les dimensions física, emocional i espiritual.

Novament, caldrà que busquis dintre teu les respostes a ‘qui vols ser?’ i no és tasca senzilla. Hauràs d’obrir la teva ment, fer un exercici d’honestedat amb tu mateix i superar les teves pors. Sé del que parlo perquè he passat per aquí. He experimentat la por a equivocar-me i l’abisme que suposa aquest moment i també la llibertat i il·lusió al fer l’acció creativa de dissenyar el meu camí. En aquest procés és absolutament normal que experimentes aquests dos sentiments contradictoris. Et desitjo que tinguis suficient valentia per vèncer les teves pors i suficient autoestima per atrevir-te a ser qui ets i honrar la teva autenticitat.

Per ajudar-te a indagar sobre aquesta pregunta et vull compartir un concepte japonès, l’IKIGAI, que ha arribat a occident gràcies als autors Héctor García i Francesc Miralles. IKIGAI significa propòsit, entendre quina és la nostra “raó de ser” en el món.

Com tots sabem, la felicitat depèn de molt més que desenvolupar una professió. Alhora, dedicar el nostre temps en exclusiva a fer les coses que ens agraden o se’ns donen bé no és suficient per mantenir-nos econòmicament. L’IKIGAI de cada persona es troba a la intersecció de quatre cercles interconnectats entre si. Cadascun dels quatre elements contribueixen a la nostra felicitat i són crucials per trobar el nostre propòsit.

Per ajudar-te a trobar el teu IKIGAI pots fer-te les següents preguntes: ‘què és el que m’agrada?’, ‘en què soc bo?’, ‘ per què em poden pagar?’ i ‘que necessita el món de mi?’.

Trobar el teu IKIGAI pot requerir anys i està bé. La meva recomanació és que no ho visquis com un objectiu perquè si no t’arriba patiràs però si que coneguis aquesta filosofia per si et pot servir d’inspiració.

Un cop hagis pogut trobar les teves respostes a la pregunta ‘qui vols ser?’ s’esdevé el moment en què caldrà baixar les idees a terra i passar a l’acció. Ha arribat el moment de formar-te i d’entregar-te al procés. Viure aquesta etapa des d’una elecció encertada i en concordança amb qui tu ets en essència et conduirà a viure un moment de creixement i satisfacció. I si t’equivoques no passa res, tots ens equivoquem, pots buscar un nou camí.

El cicle vital.

L’ordre en què hem tractat ambdues preguntes és l’ordre natural en què una persona hauria d’iniciar la indagació. Primer, cal preguntar-se i descobrir ‘qui ets’ i quan ho tinguis clar podràs procedir a indagar en ‘qui vols ser’. Per tant, veiem com la primera pregunta et porta a la segona. El cicle és evident, es qüestió de sentit comú.

Un cop has aconseguit trobar respostes a la segona pregunta, i com hem vist en el punt anterior, arriba l’etapa en què passes a l’acció, et formes i t’entregues al procés. És comú que et quedis un temps en aquesta etapa ja que es tracta d’aprofundir en allò que has decidit estudiar.

La vida és evolució, tenim estacions, dia i nit, i tu mateix ets evolució i per tant, no ets ni seràs la mateixa persona en totes les etapes de la teva vida. Ets el mateix que quan tenies 10 anys? Evidentment que no! Aleshores, arriba un moment en què la vida et torna a l’inici ja que sentiràs la necessitat de tornar-te a descobrir, de tornar-te a preguntar ‘qui ets?’.

Tornes a l’inici i et redescobreixes per segona vegada. L’aprenentatge que vas adquirir en la primera volta no ha mort, és teu, però en aquesta segona ocasió segur que descobreixes capes més profundes de tu mateix. També descobreixes noves facetes perquè és clar que has viscut experiències i aquestes et redefineixen. Un cop has fet un procés d’autoconeixement més profund tornaràs a preguntar-te ‘qui vols ser?’ i t’adonaràs que caldrà ajustar coses, formar-te novament, redefinir la teva posició laboral o inclús personal.

La quantitat de vegades que faràs el cicle al llarg de la vida és diferent per a cada persona i no és cosa que un decideixi sinó que succeeix. Això sí, el motor que promou l’inici d’una nova volta del cicle és comú per a tothom, el patiment i l’amor. La vida no és lineal, hi ha moments de llum i moments de foscor, hi ha alegria i també tristesa. Tothom viurem experiències doloroses: malalties, ruptures emocionals, morts d’essers estimats, crisis econòmiques… Poso exemples extrems però és que són els que potencialment tenen el poder de promoure el canvi. Alhora, s’ha de donar un punt en què l’amor per tu mateix, per cuidar-te i la força per voler sortir d’aquesta situació esdevingui de forma honesta. És just en aquest moment quan no hi ha volta enrere i inicies una nova volta del cicle.

Fer diversos cicles al llarg de la vida és natural. Cada volta t’apropa una mica més a qui ets en essència, a trobar el teu IKIGAI. Cada volta et dona una nova oportunitat perquè t’atreveixis a mostrar al mon qui ets. El cicle, per tant, es converteix en un creixement d’un mateix en espiral. Tornes a l’inici però mai és el mateix inici, adquireixes noves rutes però sempre sumant experiències i aprenentatges.

Amb aquesta informació no pretenc en cap cas que et sentis pressionat per trobar el teu IKIGAI. No pretenc sumar-te mals de cap a la teva vida perquè amb els exàmens de final de curs o selectivitat crec que ja en tens prou. El que vull és tot el contrari, relaxar-te i que comprenguis que no et trobes davant de la DECISIÓ, que comprenguis que és simplement la primera decisió d’un cicle en espiral i que la vida t’anirà portant el teu camí. Que comencis a mirar a dintre teu i que confiïs. Que t’estimis i que prioritzis viure la vida en sintonia amb qui tu ets.

Connecta’t!

Per últim, vull compartir amb tu l’ingredient definitiu. El quart i darrer punt, connecta’t! És imprescindible que al llarg de la teva vida cultivis la teva energia vital. L’energia vital és l’energia que et connecta a la vida, que et puja de forma natural l’estat d’ànim. Cadascú ha de trobar la seva forma però de ben segur que practicar les teves passions és un encert segur. Hem parlat de la importància de trobar les nostres passions, aquelles activitats que quan les fas no hi ha soroll mental i que després, et deixen una sensació de benestar molt agradable. L’esport, l’art, la lectura, la connexió amb la natura, entre d’altres són activitats que pots provar. A cadascú no li serveix el mateix, som diferents però trobar i practicar de manera regular les activitats que a tu et connecten, que a tu t’apropen a la teva essència és fonamental. Sortir d’una depressió, mantenir un bon estat de salut mental, i afrontar les dificultats de la vida és impossible si un no cultiva la seva energia vital.

Ens trobem en una societat digital i és possible que pensis que una de les teves passions és fer alguna activitat amb el teu mòbil. Et proposo un exercici, observa quin és el teu estat d’ànim després d’una estona de telèfon, observa si aquesta activitat t’ha deixat un poso de benestar o si tens ganes de tornar-lo a agafar perquè el que t’està passant és que actua com a pegat d’un malestar intern. Et proposo que extreguis les teves pròpies conclusions.

La vida són cicles, les situacions no són eternes, les persones entren i surten de la teva vida i l’únic que seguirà perenne en el cicle vital ets tu i la possibilitat de practicar aquelles activitats que et connectin a la teva essència.

Practicar les nostres passions per la nostra ànima és equivalent a menjar i respirar per la nostra supervivència.

He fet diverses voltes al meu cicle vital i la darrera m’ha portat a escriure’t aquesta carta i compartir amb tu el que he après amb la meva vida, les paraules que m’hagués agradat escoltar quan era com tu. De ben segur que hagués escollit viure el que he viscut però el meu nivell de patiment hagués estat menor.

Et desitjo que tinguis la valentia per mirar a dintre teu i per honrar la teva autenticitat.

Et desitjo que visquis el moment en què et trobes amb més pau, que respiris i que confiïs en què la vida t’anirà portant el teu camí.

Et desitjo que trobis les teves passions i que no deixis mai de cultivar la teva energia vital.

Et desitjo que t’estimis i que siguis feliç.

REFERÈNCIES

García H. i Miralles F. (2016). Ikigai. Els secrets del Japó per a una vida llarga i feliç. Entramat.

Vilaseca B. (2019). Encantado de conocerme. Comprende tu personalidad a través del Eneagrama. Debolsillo.